|
La Sagrada Família ha estat elegida com la quarta meravella de Catalunya
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, de Barcelona, ha estat elegit per votació popular com la quarta meravella del patrimoni cultural material de Catalunya, després que en setmanes anteriors La Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco i el monestir de Sant Miquel de Cuixà varen ser també elegits com una de les 7 meravelles de Catalunya. La Sagrada Família ha aconseguit el 57% dels 8.421 vots emesos pels ciutadans, en aquesta iniciativa promoguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio.
De les vint-i-set propostes de meravella posades a votació durant la setmana passada a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, la Sagrada Família, amb un 57%, i Santa Maria del Mar, amb un 16%, han estat les que han rebut més vots. La resta de propostes han aconseguit el 27% dels vots restants. Eren la Casa Batlló, Casa Milà, Casa Vicens, Castell de Palafolls, Cau Ferrat de Sitges, Caves de Sant Sadurní de Noia, Colònia Sedó d’Esparreguera, Conjunt arqueològic de Badalona, Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Església de la Colònia Güell, Església de Sant Martí de Sant Celoni, Gran Teatre del Liceu, Hospital de Sant Pau, La Porxada de Granollers, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès, Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, Palau de la Música Catalana, Palau Güell, Parc Güell, Poblat Ibèric Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, Pont del Diable de Martorell, Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès, Termes Romanes de Caldes de Montbui, Torre de l’Aigua de Sabadell i la Vil·la romana de Torre Llauder a Mataró.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana, es va començar a construir el 18 de març de 1882. Uns anys abans, el 1870, Josep Maria Bocabella i Verdaguer va fundar l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, amb la finalitat de promoure la construcció d’un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. Amb els donatius dels devots, l'any 1881, l'associació compra un gran terreny entre els carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple.
Tot i que inicialment s’encarrega la construcció a Francesc del Villar, als pocs mesos dimiteix i el 1883 s’encarrega la construcció de la Sagrada Família a Antoni Gaudí i Cornet, que aleshores tenia 31 anys.
Gaudí planteja un nou conjunt de planta basilical, de cinc naus amb un creuer de tres i un cimbori de 170 metres d'alçada. Tot amb predomini vertical.
Durant els restants 43 anys de la seva vida Gaudí va treballar intensament en l’obra, els darrers 15 de manera exclusiva.
Degut als escassos mitjans, el creixement de les torres de la Sagrada Família fou molt lent. De fet, Gaudí només va veure acabada la torre de Sant Bernabé, una de les quatre de la Façana del Naixement.
Actualment, la Sagrada Família té vuit torres construïdes, que són les que corresponen a les façanes del Naixement (declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2005) i la de la Passió, amb escultures de Josep Maria Subirachs.
El projecte tindrà en total 18 torres. Les 12 més baixes, entre les que hi ha les vuit construïdes, corresponen a les tres façanes (Naixement, Passió i Glòria) i estan dedicades als apòstols. Quatre més, ubicades a una alçada superior, correspondran als evangelistes. Sobre l’absis, una columna de diàmetre més gran dedicada a la Mare de Déu i, finalment, la més alta que remata tot el temple estarà dedicada a Jesucrist.
En els darrers temps la construcció de la Sagrada Família ha avançat força i s’espera acabar-la en el termini aproximat de vint anys.
L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya és una iniciativa impulsada i desenvolupada per l’Organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats extraordinàries al que es realitza a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008) i amb la voluntat de divulgar el patrimoni català d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats.
D’altra banda, fins diumenge vinent, a les dotze de la nit, es pot participar en l’elecció de la cinquena meravella del patrimoni cultural material de Catalunya, que correspondrà a les Terres de l’Ebre (comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta).
Per a fer-ho cal enviar un SMS al número 7217 escrivint CCC, deixar un espai en blanc, i després indicar el nom de la proposta de meravella votada (cost del missatge 1,20 € + iva). Més informació a www.ccc.cat
S’entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l’arquitectura, l’escultura, la pintura, les arts monumentals o l’urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il·lustri algun període de la història de Catalunya.
L’elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l’Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.
El calendari complert d’elecció de les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya es pot consultar a www.ccc.cat , on també hi ha assenyalades les 100 propostes que opten a convertir-se en alguna de les 7 meravelles de Catalunya.
09-05-2007 |
