|
La Catedral de Girona ha estat elegida com la setena meravella de Catalunya
La Catedral de Girona ha estat elegida per votació popular com la setena meravella del patrimoni cultural material de Catalunya. Després d’aquesta elecció ja es coneixen les 7 meravelles de Catalunya, que són (per ordre cronològic d’elecció): La Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el monestir de Sant Miquel de Cuixà, la Sagrada Família de Barcelona, el Celler Cooperatiu de Gandesa, el Centre històric de Vic i la Catedral de Girona.
L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya és una iniciativa promoguda l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, amb la voluntat de divulgar el patrimoni cultural català d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats. Les 7 meravelles de Catalunya han estat elegides d’entre cent propostes d’arreu del territori.
D’altra banda, des d’avui mateix i fins dimarts de la setmana vinent s’elegirà la meravella de les meravelles que, alhora, servirà per a posar l’ordre definitiu amb el qual es presentaran nacionalment i internacionalment les 7 meravelles de Catalunya.
Per a participar en l’elecció de la meravella de les meravelles cal enviar un SMS al número 7217 escrivint CCC, deixar un espai en blanc, i després indicar el nom de la proposta de meravella votada (cost del missatge 1,20 € + iva). Més informació a www.ccc.cat
De les dinou propostes que aspiraven a convertir-se en la setena meravella de Catalunya, ubicades a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès, el Rosselló i la Selva, la Catedral de Girona ha obtingut el 26% dels 2.317 vots emesos, seguit del Monestir de Santa Maria de Ripoll, amb 21% i el Castell de Montsoriu, a Arbúcies, amb el 17%. La resta de propostes (Barri del Call de Girona, Castell de Salses, Castell del Montgrí, Claustre d’Elna, Conjunt arqueològic d’Empúries, Conjunt monumental de Besalú, Conjunt monumental de Castellfollit de la Roca, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Pere de Rodes, Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, Parc de les coves prehistòriques de Serinyà, Poblat Ibèric d`Ullastret, Pont Nou de Camprodon, Teatre-Museu Dalí de Figueres i Via Romana del Capsacosta) han assolit el 36% restant dels vots emesos.
La Catedral de Girona té la nau gòtica més ampla del món (22,98 metres) que és, alhora, la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de Sant Pere de Roma (25 metres). A l’exterior de la Catedral s’hi conserva el pòrtic gòtic de Sant Miquel al nord i el pòrtic dels Apòstols. El claustre romànic és del segle XII. Al Museu de la Catedral hi podem trobar el “Tapís de la Creació”, la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven al món.
L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya és una iniciativa impulsada i desenvolupada per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats extraordinàries al que es realitza a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008) i amb la voluntat de divulgar el patrimoni català d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats.
S’entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l’arquitectura, l’escultura, la pintura, les arts monumentals o l’urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il·lustri algun període de la història de Catalunya.
L’elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l’Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.
30-05-2007 |
