|
La Patum serà un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra
La Patum de Berga serà un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, segons que ha informat avui l’organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat), entitat que organitza la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.
La Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. És per això que automàticament serà un dels tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
La setmana vinent es coneixeran las 100 candidatures que competiran, a través de votació popular, durant tot el mes de maig, per assolir ser un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Segons fonts de l’organització Capital de la Cultura Catalana “hi ha hagut una gran participació en l’aportació de propostes en les darreres setmanes, la qual cosa fa preveure que la votació per trobar els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra serà molt important”.
El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Algunes de les seves característiques són les següents:
Es transmet de generació en generació; és recreat sovint per les comunitats i/o grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa, la seva història; dóna a les comunitats i grups un sentiment d’identitat i de continuitat; promou el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana; és compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents; compleix amb el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.
El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals.
La Patum (Albert Rumbo i Soler, responsable de la Casa de La Patum):
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Amb el temps, aquests entremesos obtingueren entitat pròpia i guanyaren adeptes, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Això va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que participaven a la Processó, que acabaren conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou substituït pel de Patum al tombant del segle XIX.
Les comparses que actualment participen a la festa són el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens. El Tirabol, una dansa col•lectiva, posa el punt i final a la celebració.
La Patum, declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, destaca per ser la única Bullícia del Santíssim Sagrament que s’ha conservat a través dels segles. És una celebració singular, la pervivència de formes de teatre medieval que, a través de la festa, continuen vigents més de sis segles després. També cal remarcar la pròpia antiguitat de la festa i els seus elements, la continuïtat de la tradició, la concepció festiva mantinguda a través dels segles i alguns elements únics i singulars que acaben donant forma i particularitzant la celebració.
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. A més de l’actual sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, ha desenvolupat en el passat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea.
Es resultats d’aquestes campanyes han estat els següents:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...).
25-04-2009 |
