100 candidatures opten a convertir-se en els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra

L’organització Capital de la Cultura Catalana ha fet públiques, aquest dimarts dia 28 d’abril, les 100 candidatures que opten a convertir-se en algun dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Aquesta campanya es desenvolupa amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Fins el 31 de maig es pot votar per elegir els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.

Per a votar heu d’entrar a l’apartat Patrimoni immaterial, d’aquesta mateixa pàgina web.

El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Algunes de les seves característiques són les següents:

Es transmet de generació en generació; és recreat sovint per les comunitats i/o grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa, la seva història; dóna a les comunitats i grups un sentiment d’identitat i de continuitat; promou el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana; és compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents; compleix amb el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.

El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals.

Les 100 candidatures que opten a convertir-se en algun dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són les següents:

1 - Aplec del Pi de les tres Branques
2 - Artesania de l’alabastre de Serral
3 - Artesania de la ceràmica i la terrissa catalana
4 - Artesania de la cistelleria
5 - Ball de bastons
6 - Ball de gitanes
7 - Ball de l’Óssa d'Encamp
8 - Bestiari popular
9 - Biodiversitat cultivada
10 - Cagatió
11 - Cant coral
12 - Cant de la Sibil.la
13 - Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
14 - Caramelles
15 - Carnestoltes
16 - Castanyada
17 - Castells
18 - Catalunya Exterior
19 - Catifes de flors
20 - Cavalcada de Reis
21 - Concursos gossos d’atura
22 - Correbous
23 - Correfocs
24 - Crema de falles al Pirineu
25 - Curses de pontones o muletes de la Ribera d’Ebre
26 - Dansa de Falgars
27 - Dansa/festa de la Tornaboda de Gavà/Viladecans
28 - Diables
29 - Diada de l’Onze de Setembre
30 - Diada de la Mare de Déu de Meritxell del Principat d’Andorra
31 - Diada de Sant Jordi
32 - Diada del Corpus
33 - Els Traginers
34 - Enramades
35 - Escolania de Montserrat
36 - Festa d’en Tocasons de Taradell
37 - Festa de la Candelera
38 - Festa de la llana i el casament del pagès de Ripoll
39 - Festa de la Misteriosa llum de Manresa
40 - Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri
41 - Festa de moros i cristians de Lleida
42 - Festa de Sant Gil de Núria
43 - Festa de Sant Magí de Tarragona
44 - Festa de Santa Tecla de Tarragona
45 - Festa del Pi de Centelles
46 - Festa del Serpent de Manlleu
47 - Festa Eth Haro de Les
48 - Festa Major de Gràcia de Barcelona
49 - Festa Major de Sant Feliu de Pallerols
50 - Festa Major de Sant Pere de Reus
51 - Festa Major de Vilafranca del Penedès
52 - Festes de maig de Badalona-cremada del dimoni
53 - Festes de Sant Narcís de Girona
54 - Festes del Tura d'Olot
55 - Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
56 - Fires de Sant Ponç
57 - Fires de Santa Llúcia
58 - Foc de Sant Joan i flama del Canigó
59 - Garrotín
60 - Gegants, nans i capgrossos
61 - Goigs
62 - Home dels nassos
63 - Joc de bitlles catalanes
64 - Joc del bòlit
65 - Jocs florals
66 - Jota de les Terres de l’Ebre
67 - L’ou com balla
68 - Llegenda de Joan Sala “Serrallonga”
69 - Llegenda de les Quatre Barres
70 - Llegenda del Comte Arnau
71 - Llegendes de dones d’aigua
72 - Manaies, armats i estaferms
73 - Mercat del Ram de Vic
74 - Nadal
75 - Navegació fluvial tradicional de l’Ebre
76 - Nova Cançó
77 - Pastorets
78 - Patrimoni Literari Català
79 - Patum de Berga
80 - Pessebres figuratius i vivents
81 - Processó de la Sang de Perpinyà
82 - Processó del Sant Enterrament de Tarragona
83 - Processó i la Dansa de la Mort de Verges
84 - Processons marítimes de la Mare de Déu del Carme
85 - Raiers
86 - Ral·li de cotxes d’època de Sitges
87 - Rambla de Barcelona (ramblejar)
88 - Representacions de la Passió de Jesucrist
89 - Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida
90 - Rumba catalana
91 - Sardana
92 - So de la Cobla
93 - Tècnica d’obtenció de la sal
94 - Tècnica de fundició i ús de les campanes
95 - Tècnica de l’elaboració del ciri
96 - Trabucaires
97 - Tradició grecoromana
98 - Trementinaires
99 - Tres Tombs
100 - Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm

La Patum de Berga serà automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que ha estat declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. A més de l’actual sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, ha desenvolupat en el passat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea.

Es resultats d’aquestes campanyes han estat els següents:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...).

28-04-2009