|
Les passions reben l’acreditació com a tresor del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra
La ciutat de Cervera (la Segarra) ha acollit aquest diumenge a la tarda, dia 4 d’octubre, l’acte públic de reconeixement a les passions com a un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, iniciativa promuguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) amb la voluntat de projectar, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Un total de 100 propostes van optar a convertir-se en tresor del Patrimoni Cultural Immaterial. Elegits per votació ciutadana de 37.418 persones, els 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra són els següents:
- Diada de Sant Jordi
- Sardana
- Castells
- Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó
- Representacions de la Passió de Jesucrist
- Balls de Diables -diables+correfocs-
- Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
- Festa Major de Vilafranca del Penedès
- Festa de la Misteriosa Llum de Manresa
- Patum de Berga
L’acte públic de distinció a La Passió com a Tresor de Catalunya i Andorra s’ha celebrat a l’Església de Santa Maria del Coll de les Sabines de Cervera.
Els presidents de les passions de Cervera, Ramon Subias; d’Esparreguera, Manel Roca; d’Olesa de Montserrat, Pep Satorra; i la representant d’Ulldecona, Angelina Pardo, que són les més antigues de les més de trenta que se celebren arreu del país, han rebut de mans de Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, el diploma que acredita les passions com a un dels 10 tresors catalans i andorrans.
A l’acte hi han assistit el Paer en Cap de Cervera, el president del Consell Comarcal de la Segarra, el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, els diputats del Parlament de Catalunya Marta Alòs i Josep Maria Balcells, així com molts ciutadans de Cervera que omplien l’Església.
A banda del lliurament dels diplomes, durant la cerimònia també hi ha hagut una explicació de la història de la Passió de Cervera, a càrrec de la historiadora Teresa Porredon; una lectura d’un fragment del text de la Passió de Cervera, datat el 1534-1545, per part d’actors de la Passió i el Cant de l’Àngel de la Passió de Cervera, interpretat per Jordi Castellà (òrgue) i Mireia Rossich (soprano). Al sortir de l’Església, s’ha escoltat el Toc de Festa des del Campanar de Santa Maria, per part dels campaners de Cervera.
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periódicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.
Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles o tresors del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles o tresors del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.
04-10-2009 |
