Ripoll serà la Capital de la Cultura Catalana 2013
La ciutat de Ripoll, de 11.000 habitants i una superfície de 73 Km2, ha estat elegida com a Capital de la Cultura Catalana 2013, segons que ha informat avui Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana.
Ripoll va decidir per unanimitat de tots els partits polítics representats en el consistori, en la sessió plenària del 29 de desembre de 2009, d’optar a la designació de Capital de la Cultura Catalana 2013.
Els tres eixos principals de Ripoll 2013 seran:
1) Ripoll Bressol de Catalunya: Monestir de Ripoll, Guifré el Pilós, Abat Oliba i Scriptorium.
2) La indústria del ferro: la farga catalana, indústria dels claus, reixes i armes de foc.
3) La Indústria tèxtil: colònies industrials.
A partir d’aquest eixos, que han marcat la història de Ripoll, juntament amb la diversitat, el teixit associatiu de la vila i les diferents vies de cooperació que l’Ajuntament de la Comtal Vila de Ripoll té amb d’altres municipis i/o altres projectes permetran a la Capital de la Cultura Catalana 2013 de projectar la cultura, la identitat i les tradicions catalanes a través de la història mil.lenària de Ripoll.
Ripoll 2013 serà la desena Capital de la Cultura Catalana, segons que ha decidit un jurat constituït per Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona; Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya; Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra, i Francisco Toledo, rector de la Universitat Jaume I de Castelló.
Fins ara han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana les següents ciutats:
2004: Banyoles (Pla de l’Estany)
2005: Esparreguera (Baix Llobregat)
2006: Amposta (Montsià)
2007: Lleida (Segrià)
2008: Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord)
2009: Figueres (Alt Empordà)
2010: Badalona (Barcelonès)
2011: Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra)
2012: Tarragona (Tarragonès)
2013: Ripoll (Ripollès)
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. L’organització Capital de la Cultura Catalana, membre del Bureau Internacional de Capitals Culturals (www.ibocc.org), desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres, ha desenvolupat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona, Badalona i Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
Valoració anteriors capitals de la cultura catalana (2004-2009)
Coincidint amb l’inici de l’actual Capital de la Cultura Catalana 2010, la Revista de Badalona va preguntar als ajuntaments que ja havien exercit com a referent cultural per a tot l’àmbit lingüístic català la valoració de la seva capitalitat cultural. Heus aquí les contestes:
Banyoles 2004
1. Què us ha deixat la CCC?
Creiem que l’Ajuntament de Banyoles va col·laborar en l’ampliació de la difusió i el prestigi social de la llengua catalana i en l’increment de la cohesió cultural entre els diferents territoris que la parlen. A més, pel que fa a la ciutat, ens va deixar una dinamització cultural important, activitats i implicació de la ciutadania i les entitats. En el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2004, Banyoles va organitzar un programa bàsicament de caràcter popular i festiu.
2. Esteu satisfets d’haver estat CCC?
Sí, molt. Banyoles es va convertir en la primera ciutat distingida com a Capital de la Cultura Catalana. Recordem amb molt d’orgull aquest fet i la nostra col·laboració per potenciar el projecte. Ens sentim partícips de l’arrencada de la capitalitat cultural.
3. Què recomanaríeu a Badalona 2010?
Que busquin el màxim de complicitats dins de la ciutat i que treballin per difondre valors com ara el prestigi social del català. Cal aprofitar-ho. Ha de ser un any de conscienciació i foment de la cultura catalana a Badalona.
Esparreguera 2005
1. Què us ha deixat la CCC?
La CCC ens va deixar la unió entre les entitats i la voluntat de tothom d’involucrar-s’hi i promoure la cultura. Durant tot un any, les entitats van programar alguna cosa referent a la seva temàtica. Amb l’ajuda de tots vam fer una gran CCC. Hi van participar més d’una cinquantena d’entitats.
2. Esteu satisfets d’haver estat CCC?
Sí. Era el segon any i només ens havia precedit Banyoles. Estem contents i satisfets de la feina feta. Va donar projecció i nom a la ciutat durant aquell any. I després, el 2006, vam ser ciutat pubilla de la sardana.
3. Què recomanaríeu a Badalona 2010?
Que sigui una capital participativa. Que tothom s’hi involucri. Participació global per promoure la cultura.
Amposta 2006
1. Què us ha deixat la CCC?
Ha aconseguit promoure molt el consum cultural local i consolidar determinades activitats que des d’aleshores s’estan fent amb molt d’èxit.
2. Esteu satisfets d’haver estat CCC?
I tant. Sobretot pels resultats. D’una banda, perquè va ser un èxit de participació i, de l’altra, per tot el que s’ha anat fent posteriorment.
3. Què recomanaríeu a Badalona 2010?
Aconseguir el mateix que nosaltres! Seriosament, que serveixi no perquè sigui un bolet dins de la programació cultural sinó perquè s’aconsegueixin resultats, sobretot en els anys següents.
Lleida 2007
1. Què us ha deixat la CCC?
Un contacte més directe, més proper entre les institucions i la ciutadania. Bons projectes que es van fer. I els contactes amb el teixit associatiu i les entitats. Més cohesió.
2. Esteu satisfets d’haver estat CCC?
Sí. Molt. Perquè com a iniciativa té un format molt interessant. Possibilita a una ciutat durant un any que ella mateixa es reconegui i tingui l’oportunitat de realçar els propis valors i tot el que té a nivell cultural. Permet projectar la pròpia cultura. Gaudir-la i projectar-la.
3. Què recomanaríeu a Badalona 2010?
Que la visquin molt i la gaudeixin molt. En el moment de la capitalitat és quan es té l’oportunitat de posar de relleu el que és genuí de cada municipi.
Perpinyà 2008
1. Què us ha deixat la CCC?
Molta feina. Vam aprofitar per iniciar una sèrie de retolacions als carrers de Perpinyà en català. Bona part de la senyalització urbana és ara en català i francès. Uns sis mils senyals. També vam aconseguir una bona relació amb moltes entitats amb les quals vam fer moltes coses junts. Va ser un moment excel·lent perquè la gent conegués millor aquesta vila, aquest poble, entre cometes francès, que porta el nom de Perpinyà, la Catalana. Nosaltres vam haver d’explicar què és la cultura catalana. Va ser un èxit.
2. Esteu satisfets d’haver estat CCC?
Sí. Va ser un moment molt especial. Catalunya Nord ara és França i ser CCC va ser difícil i complicat d’explicar a la gent. Però va ser fantàstic. Vam tenir molta feina i molts actes.
3. Què recomanaríeu a Badalona 2010?
Segur que Badalona ja s’ha preparat i té el seu programa. Han d’aprofitar perquè és un excel·lent moment per fer pinya perquè la gent estigui orgullosa del poble, per ensenyar-ho a tot Catalunya i quasi al món amb voluntat d’aparèixer com a capital. Ser CCC dóna responsabilitat. No es pot fer el mateix programa que cada any.
Figueres 2009
1. Què us ha deixat la CCC?
La CCC ha permès a Figueres reflexionar, a partir d’una sòlida programació d’activitats, sobre la importància que la cultura ha de tenir en la dinàmica de la ciutat. Després de dotze mesos i centenars d’activitats, la CCC ha deixat una consciència clara que paga la pena apostar per la cultura, que la ciutat respon a les iniciatives, que el teixit d’entitats de Figueres constitueix un patrimoni que cal potenciar, que la ciutat és una magnífica plataforma per projectar el talent i la creativitat.
2. Esteu satisfets d’haver estat CCC?
Profundament satisfets. La CCC ens ha permès desenvolupar un cas pràctic de programació cultural, sacsejar dinàmiques, crear iniciatives, engrescar la gent, obrir la ciutat a artistes i creadors d’arreu del territori. La CCC ha estat un punt d’inflexió que no només ha donat fruits evidents i immediats sinó que ha sembrat llavors que fructificaran al llarg dels propers mesos i anys.
3. Què recomanaríeu a Badalona 2010?
Cada ciutat genera les seves dinàmiques i una de les virtuts de la capitalitat cultural és que cada ciutat l’adapta a la seva identitat particular. En aquest sentit, i més que una recomanació és una reflexió en veu alta, creiem que el cas és saber, per una banda, acoblar-se al tempo de la ciutat i, per l’altra, ser valents per intentar esprémer tot el seu potencial.
19-04-2010 |