Catalunya elegeix “10 pintures universals a Barcelona”


Un total de 5.842 ciutadans, des de 447 municipis diferents, han votat per elegir “10 pintures universals a Barcelona”, una iniciativa de l’Organització Capital de la Cultura Catalana amb motiu de la capitalitat cultural Barcelona 2014.

La campanya té com a objectius promocionar el patrimoni pictòric de Barcelona en l’àmbit nacional i internacional.

S’entén per “10 pintures universals a Barcelona” aquelles ubicades en el terme municipal de la ciutat de Barcelona. Tant les que han estat realitzades a Barcelona com aquelles altres que, per circumstàncies de la història, tot i no haver estat pintades a Barcelona, estan de manera permanent a la ciutat de Barcelona, en museus, edificis oficials, esglésies, etc.

Un total de 75 obres, ubicades en 15 espais diferents de la ciutat, han estat candidates a convertir-se en una de les “10 pintures universals a Barcelona”.

Ahir diumenge al vespre es va tancar la votació, que s’ha fet a través d’Internet, i les obres elegides com a “10 pintures universals a Barcelona” són les següents:

1) Absis de Sant Climent de Taüll, del Mestre de Taüll (1123)
Aquesta és una de les obres mestres del romànic europeu. La seva genialitat resideix en la combinació d’elements de diferents visions bíbliques –les de l’Apocalipsi, Isaïes i Ezequiel– per presentar-nos el Crist del Judici Final. Aquest apareix des del fons i provoca un moviment centrífug de la composició, en la qual domina el sentit ornamental dels perfils i l’habilitat en l’ús del color per donar volums. Per la seva excepcionalitat i força pictòrica, l’obra del Mestre de Taüll s’ha projectat a la modernitat i ha fascinat artistes de les avantguardes del segle XX.

2) Ramon Casas i Pere Romeu amb tàndem, de Ramon Casas (1897)
Pintura singular i emblemàtica del modernisme català, representa el mateix Ramon Casas i Pere Romeu, bàrman de la famosa ceveseria Els Quatre Gats, que pedalegen en un tàndem amb la silueta de Barcelona al fons. La tela decorava l'esmentada cerveseria, que esdvingué lloc de trobada dels artistes i intel•lectuals que havien impulsat el moviment, així com els de la generació més jove, com ara Picasso, Mir o Nonell. La finalitat decorativa d'aquesta pintura, el seu to humorístic i l'estil acosta «el tàndem» a la tècnica del cartell, gènere en el qual Ramon Casas havia adquirit un gran prestigi. L'any 1900 es va substituir la tela per una altra que representava els mateixos personatges en cotxe.

3) La Vicaria, de Marià Fortuny (1870)
Marià Fortuny va ser l'artista de l’Estat espanyol més important de la seva època, després de Goya, i va gaudir en vida de reconeixement internacional. Fortuny es va fer especialment famós per les seves pintures de gènere preciosista –l'anomenada «pintura de casaques»– fetes amb una habilitat tècnica prodigiosa, pròpia d’un virtuós, que representen temes ambientats en el segle XVIII. L'escena representada a «La vicaria» és la signatura d'un contracte de matrimoni, en la qual incorpora elements que mostren la seva enorme cultura i la seva fascinació i admiració per Goya. «La vicaria» tingué un gran èxit a París, on Fortuny es convertí en un dels artistes més cobejats pels col·leccionistes americans d’aleshores.

4) La nena obrera, de Joan Planella (1882)
La nena obrera és una obra que ha esdevingut emblemàtica dins el corrent artístic del realisme social del segle XIX. La pintura presenta amb molt detall una nena treballant en un teler i esdevé una imatge selecta del treball infantil femení en la industria tèxtil, sector predominant en la primera industrialització de Catalunya. Aquesta obra és una segona versió que, sobre el mateix tema, va realitzar Joan Planella i va ser premiada amb la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884 i va figurar a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 amb un gran èxit.

5) Pintures murals del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, de Josep Maria Sert (1929)
Conjunt format per dotze escenes de la història dels almogàvers a Orient a través de les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Fou un encàrrec de l’Ajuntament arran de la reforma iniciada per a la celebració de l’Exposició Internacional del 1929. L’arxiver en cap Agustí Duran i Sanpere fou designat per ajudar Sert en l’elecció dels fets a narrar. El mateix Sert va dissenyar tots els aspectes complementaris del saló de Cròniques com el terra ¡, els sòcols, la il·luminació, etc.

6) Les Menines, de Picasso (1957)
“Las Meninas” és una sèrie de 58 quadres que Pablo Picasso va pintar el 1957 realitzant una anàlisi exhaustiva, reinterpretant i recreant diverses vegades Las Meninas de Diego Velázquez. La suite es conserva íntegrament al Museu Picasso de Barcelona, sent l'única sèrie completa de l'artista que perdura junta. Es tracta d'un estudi d'obra molt extens, que consta de 45 interpretacions de l'obra, 9 escenes d'un colomer, 3 paisatges i 1 Retrat de Jacqueline.
El mateix Picasso entenia tota aquesta sèrie com un conjunt, i com a tal la va donar al museu barceloní el maig de 1968, en memòria de Jaume Sabartés, mort el mateix any.

7) Les Quatre Cròniques, d’Antoni Tàpies (1991)
El mural de les Quatre Grans Cròniques d'Antoni Tàpies està ubicat a la Sala Tarradellas del Palau de la Generalitat de Catalunya. Escenifica el record d'un passat gloriós fet amb la cal·ligrafia moderna d'un dels grans artistes dels nostres temps, caracteritzada per l'austeritat, els materials senzills, les textures naturals i un humanisme ambiciós però conscient dels seus límits. Reflexiu i profund. Sota el testimoni d'aquesta pintura s'hi fan les reunions del Consell Executiu de la Generalitat, l'òrgan de govern de la primera institució catalana. Té unes dimensions de dos metres i mig d'alçada per sis de llarg.

8) L’Estel Matinal, de Joan Miró (1940)
A final del 1939 esclata la Segona Guerra Mundial i Joan Miró es trasllada a Varengeville-sur-Mer, a Normandia. Miró sent el desig d'evadir-se de la realitat que l'envolta. La vida retirada afavoreix aquest procés d'introspecció, en el qual tenen un paper essencial el cel i la nit amb els seus astres. Les Constel•lacions, una sèrie formada per vint-i-tres aiguades damunt paper, semblen voler representar tot l'ordre del cosmos, amb figures ingràvides que fan referència a la terra i que comparteixen l'existència amb una multiplicitat de signes celests.

9) La Catedral dels pobres, de Joaquim Mir (1898)
Aquesta obra, que data de l'època de joventut de Mir, quan formava part del grup la Colla del Safrà (per les tonalitats groguenques amb què pintaven els suburbis de Barcelona), va ser exposada primer a l'Exposició de Belles Arts de 1898 i després al cèlebre local del Quatre Gats. Mir va pintar la tela al mateix temple de la Sagrada Família i va composar l'escena en dues parts ben diferenciades: l'arquitectura al fons i la figura humana en primer terme, aconseguint així una fusió perfecta d'ambdues instàncies. A l'interès que té la pintura pels seus indiscutibles valors plàstics se li suma el valor iconogràfic de representar un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura catalana moderna poc després que es comencés a edificar

10) Retaule del Conestable, de Jaume Huguet (1464)
L’obra està a la Capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona, que actualment forma part del Museu d'Història de Barcelona. 550 anys més tard de la seva creació es conserva al mateix emplaçament. S’anomena “del Conestable” perquè fou un encàrrec del Conestable Pere de Portugal poc després d’haver estat proclamat rei (Pere IV de Catalunya) pel Consell del Principat, en el marc de la guerra civil catalana de 1462-72. També se l’anomena Retaule de l’Epifania. Destaca l’alta qualitat pictòrica d’aquesta taula de l’epifania, suficient per acreditar l’excel•lència de Jaume Huguet, el pintor més important i productiu entre els actius a Barcelona a la segona meitat del segle XV. El conjunt es considera una peça cabdal de la pintura gòtica catalana i presenta algun dels trets més característics de la pintura del segle XV: abundància de fons daurats, exuberància de les robes i els ornaments, gestualitat molt accentuada, expressivitat en els rostres, assajos de construcció en perspectiva de les escenes i detalls que denoten una observació atenta del natural, com també la intervenció d’ajudants de l’artista en alguna de les taules.

Les “10 pintures universals a Barcelona” estan ubicades als següents set espais de la ciutat:

Museu Nacional d’Art de Catalunya
- Absis de Sant Climent de Taüll
- Ramon Casas i Pere Romeu amb tàndem
- La Vicaria
- La Catedral dels pobres

Museu d’Història de Catalunya
- La nena obrera

Ajuntament de Barcelona
- Pintures murals del Saló de Cròniques

Museu Picasso
- Les Menines

Palau de la Generalitat
- Les Quatre Cròniques

Fundació Miró
- L’Estel Matinal

Museu d’Història de Barcelona
- Retaule del Conestable

La campanya “10 pintures universals a Barcelona” té tres fases, segons que ha declarat Xavier Tudela, president de l’Organització Capital de la Cultura Catalana. “Una primera en la que els ciutadans podien presentar propostes de candidatura, una segona en la qual s’han posat a votació les 75 candidatures que optaven a convertir-se en “Pintura Universal a Barcelona” i la tercera, que serà la de la difusió. En les properes setmanes iniciarem la promoció de les obres elegides, i del conjunt de les obres candidates, tant a Catalunya com a la resta del món, amb la voluntat d’augmentar el coneixement d’aquesta part del nostre patrimoni i d’incrementar el turisme cultural a Barcelona i que aquest impuls arribi també al conjunt de Catalunya”.

La classificació definitiva de les 75 obres que han aspirat a convertir-se en una de los “10 pintures universals a Barcelona” és la següent (cal tenir present que cada votant podia emetre fins a deu vots, tot i que no es podia votar més d’una vegada una mateixa candidatura):

vots
1) Absis de Sant Climent de Taüll. Mestre de Taüll
1.276
2) Ramon Casas i Pere Romeu amb tàndem. Ramon Casas 902
3) La Vicaria. Marià Fortuny 892
4) La nena obrera. Joan Planella 701
5) Murals del Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona. JM Sert 628
6) Les Menines. Picasso 516
7) Les Quatre Cròniques. Antoni Tàpies 507
8) L’Estel Matinal. Joan Miró 438
9) La Catedral dels pobres. Joaquim Mir 397
10) Retaule del Conestable.Jaume Huguet 391
11) Pintures murals del Monestir de Pedralbes. Ferrer Bassa 382
12) La batalla de Tetuán. Marià Fortuny 377
13) Retrat del meu pare. Salvador Dalí 374
14) Volem l'Estatut, de Joan Miró 372
15) Pintures murals de la parròquia de Sant Andreu. Josep Verdaguer 370
16) Pintures murals del Palau Moja. Francesc Pla “el Vigatà” 361
17) La Paloma. Isidre Nonell 344
18) Sant Pere i Sant Pau. Doménikos Theotokópoulos “El Greco” 340
19) Poble escalonat. Joaquim Mir 322
20) 7 novembre, 1971. Antoni Tàpies 319
22) Mural antisida. Keith Haring 318
22) Retrat d'una vaileta. Joan Miró 297
23) Cala Forn. Joaquim Sunyer 280
24) A la memòria de Salvador Puig Antich. Antoni Tàpies 278
25) Absis de Santa Maria d'Àneu. Cercle del mestre de Pedret 247
26) Autoretrat. Joan Miró 238
27) Ciència i Caritat. Pablo Picasso 207
28) Santa Eulàlia. Mestre d’All 199
29) Retrat d’Erik Satie. Santiago Rusiñol 183
30) Terrats de Barcelona. Pablo Picasso 174
31) Martiri de Sant Bartomeu. Josep de Ribera “Lo Spagnoletto” 158
32) L'or de l'atzur. Joan Miró 140
33) Pintures murals. Joaquim Torres García 135
34) Composició. Josep Guinovart 132
35) Pintures murals de la conquesta de Mallorca. Anònim 127
36) Riu Manol. José M. Guerrero Medina 116
37) Bandera de santa Eulàlia. Benet Sanxes Galindo, Antoni Toreno 114
38) Consagració de Sant Agustí. Jaume Huguet 109
39) Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter). Pablo Picasso 101
40) Mare de Déu dels Consellers. Lluís Dalmau 93
41) Printània. Josep de Togores 87
42) Frontal d'altar de la Seu d'Urgell. Anònim. Taller de La Seu 86
43) Flama en l'espai i dona nua. Joan Miró 86
44) Retrat de la senyora Canals (Benedetta Bianco). Pablo Picasso 83
45) Home i dona davant un munt d'excrements. Joan Miró 80
46) Frontal d’altar d’Avià. Anònim 73
47) Mare de Déu de la Humilitat. Giovanni da Fiesole, dit “Fra Angelico” 72
48) Llibre-mur. Antoni Tàpies 67
49) Dona somiant l'evasió. Joan Miró 61
50) Conjunt de pintures d’A. Clavé al Palau de la Generalitat. Antoni Clavé 60
51) Sant Pau. Diego Velázquez 54
52) Arbre en el vent. Joan Miró 53
53) El guany blanc. Joan Miró 50
54) Porta metàl·lica i violí. Antoni Tàpies 49
55) Mare de Déu dels Àngels. Pere Serra 47
56) L’Espera (Margot). Pablo Picasso 45
57) Parella amorosa desigual. Lucas Cranach, dit El Vell 43
58) Pintures murals de la conquesta de Mallorca. 41
59) L'ampolla de vi. Joan Miró 41
60) Nativitat. Guerau Gener, Lluís Borrassà 38
61) Creu de paper de diari. Antoni Tàpies 37
62) Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera. Pablo Picasso 35
63) Palla i fusta. Antoni Tàpies 35
64) Ploraners. Anònim castellà 33
65) Forma negra sobre quadrat gris. Antoni Tàpies 32
66) Els colomins. Pablo Picasso 29
67) Riera de Sant Joan. Pablo Picasso 27
68) Díptic de vernís. Antoni Tàpies 26
69) Allò que cada cosa té d'indecible. Antoni Llena 25
70) Matèria en forma de peu. Antoni Tàpies 23
71) Blanquita Suárez. Pablo Picasso 20
72) Zoom. Antoni Tàpies 18
73) Parafaragamus. Antoni Tàpies 15
74) La Infanta Margarita Maria. Pablo Picasso 14
75) Genet. Anònim 8
Total vots: 15.448

28-04-2014


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2017