Obres de Gaudí, Llimona, Miró, Tàpies, Viladomat, Roig, Botero, Clarà i Llena elegides “escultures universals a Barcelona”


Un total de 7.263 ciutadans han votat per elegir “10 escultures universals a l’espai públic de Barcelona”, una iniciativa de l’organització Capital de la Cultura Catalana amb motiu de la capitalitat cultural Barcelona 2014, desenvolupada amb l’objectiu de col.laborar amb la promoció del ric patrimoni escultòric que la ciutat de Barcelona té en els seus espais públics.

Les obres elegides, d’entre cinquanta candidatures que hi aspiraven, són les següents:

El Drac (1903) d’Antoni Gaudí

El Desconsol (1907) de Josep Llimona

Dona i ocell (1983) de Joan Miró

Homenatge a Picasso (1983) d’Antoni Tàpies

Conjunt escultòric del Dr. Robert (1910) de Josep Llimona

La República (1934) de Josep Viladomat

Dama del paraigua (1884) de Joan Roig

El Gat (1987) de Fernando Botero

La Deessa (1910) de Josep Clarà

David i Goliat (1992) d’Antoni Llena


El Drac (1903) d’Antoni Gaudí

Entre 1900 i 1903 es va construir l'escalinata que dóna accés a la plaça central del Parc Güell. És una escala doble, simètrica, flanquejada per murs emmerletats decorats amb ceràmica de diferents colors. En el centre hi trobem l’escultura del drac o sargantana, feta amb trencadís ceràmic de variada policromia.

El Desconsol (1907) de Josep Llimona

És una peça plenament modernista, carregada de simbolisme i alhora despullada de dramatisme. La idealització de la figura femenina i de la temàtica del dolor caracteritzen el gust de l’època. L’escultura de Llimona marca el període previ a l’inici de les avantguardes artístiques. El 1917 es va fer una rèplica que està al Parc de la Ciutadella. L’original es conserva en bon estat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Dona i ocell (1983) de Joan Miró

S'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982, l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas

Homenatge a Picasso (1983) d’Antoni Tàpies

L’any 1981 Antoni Tàpies va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de realitzar un monument dedicat a Picasso. L’artista va idear un assemblatge de mobles d’estil modernista –un moble que és sofà, mirall i armari alhora, que evoca l’època en què Picasso va viure a Barcelona– travessats per unes bigues de ferro pintades de blanc –que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores. El conformisme d’una societat benestant i la revolta d’una altra que canvia, es confrontaven per al·ludir de forma simbòlica a l’inconformisme de Picasso. Unes cadires apilades, lligades amb cordes, unes mantes blanques desplegades que contenen algunes frases de Picasso a la part de baix –especialment la que diu “un quadre no és per decorar un saló, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”, una declaració de principis que Tàpies fa seva amb aquest monument i també amb la seva obra– completen el conjunt. Un cub de vidre de 4 m per cada costat cobreix l’escultura per protegir-la del deteriorament a què la podria sotmetre la climatologia, i sembla que suri dins d’un estany quadrat d’11 m per costat que li fa de base. Per les cares verticals del cub hi corre l’aigua que surt de la coberta.

Conjunt escultòric del Dr. Robert (1910) de Josep Llimona

El monument té forma lleugerament piramidal, i s'emplaça sobre un basament de blocs de pedra de formes organicistes. A la base, que funciona també com a font, figura el nom de l'homenatjat i les seves dates de naixement i defunció (1842-1902). El conjunt escultòric frontal està realitzat en bronze, i presenta una sèrie de figures de tots els estaments socials, com camperols i obrers, polítics, intel·lectuals i clerges —una de les figures portant la senyera catalana—, a més d'al·legories de la Música i la Poesia, així com referències a la medicina. Per damunt hi figura el bust del doctor Robert, realitzat en pedra, juntament amb una al·legoria de la Glòria que li dóna un petó. A la part posterior hi figura altre grup realitzat en gres, que representa una visita mèdica, amb diverses figures al voltant d'una central de dona, amb aspecte maternal, que representa la Medicina.

La República-homenatge a Pi i Margall (1934) de Josep Viladomat

El monument consta d'un pedestal d'acer patinable sobre el que se situa la figura de La República, una estàtua de 4,5 metres d'alçada confeccionada en bronze, elaborada per l'escultor Josep Viladomat el 1934; a més d'un medalló de marbre en relleu amb l'efígie de Pi i Margall, obra de Joan Pie.

Dama del paraigua (1884) de Joan Roig i Solé

L’escultura, realitzada amb marbre blanc i pedra, representa la figura d’una dama, abillada amb un vestit d'època, que es troba dempeus amb un paraigua a la mà esquerra, mentre que aboca la dreta en actitud de comprovar si encara plou. Es tracta per tant d'un instant congelat al temps, el que atorga cert dinamisme a la figura, allunyat dels rigurosos cànons de les representacions oficials de l'època.

El Gat (1987) de Fernando Botero

L’escultura de Botero representa un element de la nostra quotidianitat però amb unes proporcions desmesurades. “El Gat” va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 1987. Des d’aleshores i fins l’any 2003 l’escultura transitava pels carrers de la ciutat a la recerca d’una ubicació definitiva. Primer la va trobar al Parc de la Ciutadella. Després se’l van endur al costat de l’Estadi Olímpic i uns anys més tard va ser col.locat en una petita plaça darrera les Drassanes de Barcelona. Finalment, l’any 2003 es va decidir posar-lo definitivament a la Rambla del Raval.

La Deessa (1910) de Josep Clarà

És una escultura en marbre blanc de l'escultor Josep Clarà i Ayats. Per evitar la seva deterioració en estar exposada a l'aire lliure, l'any 1982 es trasllada l'escultura de la plaça Catalunya al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i es col·loca en lloc seu una còpia de l'original realitzada per l'escultor Ricard Sala.

David i Goliat (1992) d’Antoni Llena

Escultura d’acer inoxidable, acer pintat i resina. Està format per una gran careta sostinguda per tres fines potes retorçades. Segons s'ha interpretat, simbolitza el contrast entre el desaparegut barri del Somorrostro que ocupava la zona on està l’escultura, molt degradada, i l'actual Vila Olímpica, convertida en barri residencial d'alt nivell. La seva instal·lació va patir importants dificultats tècniques per resoldre els problemes que li podia causar el vent, a causa del seu efecte vela.


Les 50 candidates a “Escultura Universal a Barcelona” han estat les següents:

A Francesc Macià (1991) de Josep Maria Subirats
A Frederic Soler (1906) d’Agustí Querol
A Jacint Verdaguer (1924) de Joan Borrell i Nicolau
A Josep Anselm Clavé (1888) de Manuel Fuxà
A Mossèn Pere Relats (1979) de Josep Ricard
A Narcís Monturiol (1963) de Josep Maria Subirats
A Pau Casals (1976) d’Apel.les Fenosa
A Rafael Casanova (1888) de Rossend Nobas
Al Doctor Trueta (1978) de Josep Ricard
Arbres bessons (2001) d’Arata Isozaki
Barcino (1994) de Joan Brossa
Canvi (1990) de Aiko Miyawaki
Columnes de terme (1988) de Xavier Corberó i Olivella
El llarg viatge (1992) de Francesc Torres Montsó
Conjunt escultòric Dr. Robert (1910) de Josep Llimona
Conjunt escultòric Font de Ceres (1825) de Celdoni Guixà
Conjunt escultòric Font de la Diana (1913) de Venanci Vallmitjana
Cristòfol Colom (1888) de Rafael Atché
Dama del paraigua (1884) de Joan Roig i Solé
David i Goliat (1992) d’Antoni Llena
Dell'Arte (1990) de Jaume Plensa
Dona i ocell (1983) de Joan Miró
El Desconsol (1907) de Josep Llimona
El Drac (1903) d’Antoni Gaudí
El Forjador (1914) de Josep Llimona
El Gat (1987) de Fernando Botero
El Mur (1984) de Richard Serra
El nen de la rutlla (1961) de Joaquim Ros i Bofarull
Elogi de l’aigua (1987) d’Eduardo Chillida
Els genets i els aurigues (1928) de Pau Gargallo
Flama (1999) de Ricard Vaccaro
Forma 212 (1957) de Josep Maria Subirats
Homenatge a Picasso (1983) d’Antoni Tàpies
Homenatge als castellers (2012) d’Antoni Llena
L’Empordà. Oda nova a Barcelona (1961) d’Ernest Maragall Noble
L’Estel ferit (1992) de Rebecca Horn
La Deessa (1910) de Josep Clarà
La Jirafa coqueta (1972) de Josep Granyer i Giralt
La Porta de Sarrià (1992) d’Emili Armengol
La República (1934) de Josep Viladomat
La Sardana (1966) de Josep Cañas
Miraestels (2006) de Robert Llimós
Mistos (1987) de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen
Mitjó (2010) d’Antoni Tàpies
Núvol i Cadira (1990) d’Antoni Tàpies
Peix (1992) de Frank Gehry
Poema visual transitable en tres parts (1984) de Joan Brossa
Sagrat Cor del Tibidabo (1935/1961) de Frederic Marés / Josep Miret
Sant Jordi a cavall (1925) de Josep Llimona
Una habitació on sempre plou (1992) de Juan Muñoz

La campanya “10 escultures universals a Barcelona” és la segona que l’organització Capital de la Cultura Catalana realitza enguany a Barcelona, amb motiu de la capitalitat cultural 2014. L’anterior va ser “10 pintures universals a Barcelona”, que va tenir també una àmplia participació ciutadana.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català:

2004: Banyoles
2005: Esparreguera
2006: Amposta
2007: Lleida
2008: Perpinyà
2009: Figueres
2010: Badalona
2011: Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra
2012: Tarragona
2013: Ripoll
2014: Barcelona
2015: Vilafranca del Penedès
2016: Vic
2017: Reus

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

10-11-2014


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2017