Reus ha elegit 7 tresors del seu patrimoni cultural


Els Gegants, la Tronada, les Tres Gràcies, el Campanar, el Ball solemne curt de l’Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia, el Vermut i la Plaça Mercadal han estat elegit pels ciutadans com a “7 tresors del patrimoni cultural de Reus”. En total, han participat en la votació 1.226 persones que han emès 7.732 vots. Cada participant ha pogut votar fins a set candidatures diferents. Trenta candidatures han aspirat a convertir-se en un dels set tresors del patrimoni cultural de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.

La regidora de Cultura, Montserrat Caelles, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, han presentat aquest dilluns els resultats de les votacions populars per escollir set tresors del patrimoni cultural de Reus. La regidora de Cultura ha recordat que la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017 “és una oportunitat per reforçar els vincles entre l’Ajuntament i el món de la cultura reusenca, amb les seves entitats al capdavant, i també per intensificar la ja molt important vitalitat cultural de Reus, uns vincles que es fan extensius al seu teixit empresarial i comercial i a la promoció de ciutat”. Per la seva part, Xavier Tudela ha explicat que la participació ciutadana en aquesta campanya ha estat de les més elevades que s’han registrat a totes les edicions de la Capital de la Cultura Catalana si es compara amb el volum de població.


Foto: Montserrat Caelles i Xavier Tudela en el moment d’anunciar els resultats de la campanya.

La classificació definitiva de l’elecció de “7 tresors del patrimoni cultural de Reus”, segons candidatures i vots obtinguts, és la següent:

no

Candidatura

vots

1.

Gegants

624

2.

Tronada

577

3.

Les Tres Gràcies

507

4.

Campanar

452

5.

Ball solemne curt de l’Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia

392

6.

Vermut

371

7.

Plaça del Mercadal

338

8.

Casa Navàs

337

9.

Santuari de Misericòrdia

337

10.

Institut Pere Mata

303

11.

Teatre Fortuny

291

12.

Menjar blanc

283

13.

Baixada del Ball de diables

273

14.

Sant Crist de la Sang de Reus

258

15.

Coca amb cireres

247

16.

Avellana

235

17.

Església la Prioral de Sant Pere

210

18.

Plim

202

19.

Centre de Lectura

187

20.

Vexilla Regis

174

21.

Entrada de Sant Pere després de la professó

168

22.

Teatre Bartrina

163

23.

Boca de la Mina

148

24.

Peixateries velles

121

25.

Palau Bofarull

120

26.

Rosari de torxes

112

27.

Tradició comercial

99

28.

Bust de Sant Pere

81

29.

Estació Enològica

72

30.

Jueu del Raval

50



La participació en la votació ha estat essencialment des del Baix Camp (86% de participació). Des del Tarragonès ha votat un 6% del total de participants; des del Barcelonès un 2%; des de l’Alt Camp i des del Baix Llobregat un 1% en cadascuna d’aquestes comarques, i la resta de 37 comarques de Catalunya han aportat el 4% de vots restants.

A partir d’avui els set elements elegits com a “Tresor del patrimoni cultural de Reus” s’incorporaran a la “Llista representativa dels tresors del patrimoni cultural del món”, del Bureau Internacional de Capitals Culturals.

D’altra banda, també a partir d’avui s’iniciarà la projecció nacional i internacional dels tresors culturals elegits.

L’objectiu de la campanya “7 tresors del patrimoni cultural de Reus” és el de promoure i divulgar el patrimoni cultural de la Capital de la Cultura Catalana 2017 d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i motivar la visita als llocs seleccionats i elegits. A més, pretén establir noves rutes turístiques que permetin als visitants conèixer la riquesa patrimonial de Reus alhora que es promou la participació ciutadana.

La campanya està organitzada per l’ajuntament de Reus i l’entitat Capital de la Cultura Catalana, en el marc de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.

En una data futura a concretar se celebrarà la cerimònia de lliurament dels diplomes acreditatius als representants del elements elegits com a “tresor del patrimoni cultural de Reus”.

  • Informació sobre els elements elegits com a “Tresor del patrimoni cultural de Reus”:

Els Gegants de Reus: els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera. Els gegants de Reus apareixen documentats des del 1621. Fins a finals del segle XVIII, la ciutat tenia dues parelles de gegants. Durant tot el segle XIX i al llarg del XX es van anar incorporant parelles de gegants per completar la representació dels diferents continents, que són les actuals: els Vitxets (Europa), els Moros (Àfrica), Indis (Amèrica), Japonesos (Àsia) i Negres (Oceania).

La Tronada: la Tronada és una característica de la festa major de Sant Pere a Reus, que consisteix en l’explosió de potents artefactes, els mascles o morters, plens de pólvora i col•locats a una distància d’uns tres metres un de l’altre, que donen el tomb a la plaça del Mercadal de Reus, que és quadrada, fins a arribar davant mateix de l’ajuntament on un grup de 9 artefactes concentrats en un quadrat reduït provoca una explosió final molt forta.

Les Tres Gràcies: les professons de Les Tres Gràcies de Reus consisteixen en el trasllat, el Divendres Sant, de la imatge del Sant Crist de la Sang. A les ordinacions de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, del 30 de març de 1784, es fa esment a una professó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge i en les ordinacions del 1827 s’hi troba més informació al respecte. Les Tres Gràcies de Reus inclouen les professons del migdia del Divendres Sant: la de l’Agonia i la de tornada o de les Tres, així com la funció de l’Agonia o de les Set Paraules que es fa entremig a la Prioral de Sant Pere i l’Acte final de les Tres Gràcies que té lloc just abans que la imatge entri de nou a l’església de la Sang.

El Campanar: El Campanar és una torre d’estil gòtic annexa a l’església Prioral de Sant Pere, on es troben les campanes i grans finestrals als pisos alts (el cinquè i sisè). És una torre hexagonal, de 12 metres d’amplada i 62 metres d’alçària, amb set plantes cobertes amb vota de creueria. Està coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Per l’alçada es pot veure de lluny quan s’arriba a Reus des de Tarragona. La torre té la base a una altitud de 119 metres sobre el nivell del mar. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcció de mestre Domènec Sarobé.

Ball solemne curt de l’Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia: l’Àliga de Reus és un dels elements del Seguici Festiu de Reus i forma part del bestiari popular català. És un dels components del bestiari més antics i amb una personalitat diferenciada. Està documentada a Reus des del 1627. El 1683 ballà davant l’arquebisbe de Tarragona amb motiu del trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu nou santuari. L’Àliga realitza el seu Ball Solemne Curt davant de les autoritats a la sortida de l’Ajuntament abans d’anar a Completes.

El Vermut de Reus: Reus és la localitat catalana i del conjunt de l’Estat espanyol que disposa de més empreses dedicades a l’elaboració de vermut. Hi ha una ruta del vermut i fins i tot el museu del vermut, ubicat a l’interior d’un edifici modernista rehabilitat.

Plaça del Mercadal: a finals del segle XV apareix documentada la plaça amb l’estructura present en els anys vuitanta. Sempre ha estat, la plaça, el centre i eix de la vida comercial i social d’una ciutat de mercat típica. És de forma quadrangular, gairebé perfecta. Tres dels seus costats tenen porxada. L’edificació actual correspon en gran part a la del segle XIX i XX. Els edificis arquitectònics més destacables, a més de l’Ajuntament del segle XVII, són la Casa Navàs, al número 5, al núm. 3 una casa del segle XVIII, al número 17 la Casa Pinyol, i al número 7, una casa barroca del segle XVIII.

22-11-2016


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2024