Tortosa incorpora 7 elements del seu patrimoni cultural a la Llista representativa de tresors culturals del món


SudaLa ciutat de Tortosa acaba d’elegir 7 tresors del seu patrimoni cultural en el marc de les activitats prèvies a la celebració de la Capital de la Cultura Catalana 2021 i els ha incorporat a la Llista representativa de tresors culturals del món del Bureau Internacional de Capitals Culturals. La característica d’aquesta llista és que els elements que s’incorporen ho són sempre per votació ciutadana.

Aquesta passada matinada Tortosa ha acabat la seva votació. S’han emès 3.606 vots
La classificació final de l’elecció de 7 tresors del patrimoni cultural de Tortosa és la següent (els set primers s’han convertit des d’avui en tresors cultural de Tortosa):

Candidatura 
vots
Suda i les muralles i fortificacions de la ciutat  
475
Festa del Renaixement  
298
Catedral de Santa Maria  
277
Riu Ebre i navegació fluvial  
240
Reials col·legis
238
Banda municipal de música  
217
Museu de Tortosa (antic escorxador) i les edificacions Modernistes
204
Mercat Municipal
201
Cucafera, els gegants i la Cort de bèsties
199
Baldanes, pastissets i les postres tortosines  
194
Capella de la Cinta
192
Jota de Tortosa (cantada i ballada)
175
Call Jueu
157
Parc Municipal Teodor González
122
Llibre de les Costums (segle XIII)
112
Convent de Santa Clara
79
Portal del romeu  
76
Palau Episcopal
72
Llotja
47
Làpida romana de la Nau 31

Informació sobre 7 tresors del patrimoni cultural de Tortosa

Suda i les muralles i fortificacions de la ciutat
El castell de la Suda o Suda de Tortosa, fortalesa d'origen musulmà, és un dels principals monuments històrics de Tortosa i un dels noms que més vegades se citen en la història antiga de la ciutat. Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d'Abd al-Rahman III (944) fou excavat un pou de més de quaranta metres fins trobar el nivell del riu. Capitulà el 1148 davant Ramon Berenguer IV. En temps de Jaume II fou convertit en palau reial, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa. Dels orígens encara es conserven part de les muralles, les arcades d'accés al recinte, la nau del polvorí i el pati d'armes a més d'uns soterranis.
"La Tortosa fortificada", inclou els gairebé 6'5 kilòmetres de recinte emmurallat i tots els seus elements defensius (castell, fortins, muralles, etc), englobant-ho com un conjunt indivisible que rodejava la ciutat i en marcava la seva vida interna.

Festa del Renaixement
La Festa del Renaixement se celebra a Tortosa des de fa vint-i-cinc anys amb el subtítol de l'esplendor d'una ciutat del segle XVI. En aquesta festa hi participen més de 500 actors, 60 espectacles i 3000 ciutadans vestits d'època que transporten al visitant a la Tortosa del segle XVI moment en el qual gaudia d'una gran rellevància en tots els àmbits.

Catedral de Santa Maria 
La Catedral de Tortosa data de 1347 (edifici gòtic). Va ser construïda  sobre un anterior romànic. Fou consagrada el 1441. El 1620 s'inicia la façana barroca. El 1757 es deixa de construir. Finalment, des del 2015 cap construcció impedeix la visió completa de l'imponent edifici de la Catedral.

Riu Ebre i navegació fluvial
El riu Ebre no és un patrimoni propi de Tortosa, sinó un tresor compartit amb totes les comunitats que l'envolten. Però Tortosa, amb la seva ubicació a mig camí entre les capitals més importants de la Corona d'Aragó i com a punt de pas privilegiat durant segles, és potser una de les ciutats que més va saber aprofitar el riu mentre aquest era navegable comercialment. Cal recordar que Tortosa era punt de pas obligat per traslladar-se des de Barcelona a València per terra i era croera de les navegacions fluvials i marítimes. Gran part de les mercaderies de terra endins arribaven al Mediterrani per Tortosa i a l'inrevés, per mig dels tradicionals llaguts, construïts a les drassanes tortosines amb la fusta que duien els raiers per l'Ebre des de terres riu amunt.

Reials col.legis
Els Reials Col.legis són el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya. Ubicats dintre del Conjunt Històric Artístic de Tortosa està format per tres edificis: el Col.legi de Sant Jaume i de Sant Maties (1564); el Col.legi de Sant Jordi i de Sant Domènec (1578), i l'Església de Sant Domènec (1585).

Banda municipal de música
La Banda municipal de música de Tortosa fou creada l'any 1942, tot i que els seus antecedents daten de 1872. Té aproximadament mig centenar de músics. La Banda participa en els actes i festes tortosines com la Setmana Santa, les festes de la Cinta, la cavalcada de Reis, les processons o el Corpus. Durant més de 25 anys el mestre Joan Monclús i Monclús fou la persona que més influí en la consolidació de la Banda alhora que fou també el compositor de la majoria de peces tradicionals que es toquen.

Museu de Tortosa (antic escorxador) i les edificacions Modernistes
És un equipament cultural inaugurat el 2012. Ubicat a l'antic escorxador de la ciutat, aquest edifici modernista fou construït entre 1906 i 1908, obra de l'arquitecte Pau Monguió i Segura. El recinte, de planta rectangular, està delimitat per un mur de tancament que s'obre al carrer mitjançant una reixa de forja per mostrar la façana principal.


La campanya “7 tresors del patrimoni cultural de Tortosa”  està organitzada per l’associació Capital de la Cultura Catalana amb el suport de l’ajuntament de Tortosa en el marc del pròleg de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021.

L’objectiu d'aquesta campanya és promoure i divulgar el patrimoni cultural de Tortosa d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i motivar la visita als llocs seleccionats i elegits. A més, pretén establir noves rutes turístiques que permetin als visitants conèixer la riquesa patrimonial de Tortosa alhora que es promou la participació ciutadana.

En l’àmbit català, fins ara, han realitzat la campanya d’elecció dels seus tresors culturals les ciutats de Barcelona, Badalona, El Vendrell i Reus. En l’àmbit internacional són trenta-set les ciutats que han desenvolupat la campanya d’elecció dels seus tresors culturals.

08-06-2020


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2020